- robins escribió:
- No tengo esperanza de que ninguno haya ido, ya que todo el mundo se sorprende cuando lo digo, pero en navidades o justos después (está la fecha por determinar aun) me voy 15 días a Bolivia. Sin mucha esperanza imploro la ayuda de alguien para saber por dd moverme y eso.
Yo no, mas quisiera, pero mi hermana que viaja mas que el baul de la piquer si fue para alla, ya le comente a abbeyroad cuando se fue hacia peru, hizo peru, bolivia, chile y algo mas creo, de bolivia hay bastantes cosas que nos conto en su momento(finales 2007) y que quiza puedan interesarte muchas de ellas que te irian bien saber, nos lo envio en un mail desde alli, desde bolivia, , sobre todo de La Paz, te mando el mail(como tampoco habla de nada demasiado personal pues me deja meterlo por aqui sin problemas), eso si, logicamente esta en catala que es nuestro primer idioma(o idioma materno si lo preferis) sorry
si quieres o necesitas traduccion o lo que sea me lo dices y te lo traducire, pero si entiendes el catalan mejor y eso que me ahorro
ahi va, el texto es bastante divertido y ameno, tipico de mi hermana por otra parte
---------------------------------------------------------------------------
Wenas a tots des de Potosí, Bolivia!!!!!!!!
Cinc céntims de Potosí: ciiutat d´aspecte colonial, situada a l´altipla a un fotiment d´alssada, rodejada de muntanyes per no variar, entre les que destaca el Cerro Rico, típica muntanya perfecta que dibuixen els nens, i d ´on treuen la famosa plata. Plata que els españolitos vam? van expoliar a cabassos durant l´epoca colonial, explotant i esclavitzant als indis, clar. Es calcula que en van morir més de 8 milions.
Avui he anat a la mina!! Ens han equipat de mineros (el grupet que anávem) de dalt a baix i no és per menys visto lo visto. Hem sortit tots ben impresionats (a banda de "maltrechos"). Nanos, és el més semblant a l´infern que pot haver. Pot ser hi hagin feines pitjors, peró aquesta está en el top ten. Els miners que s ´hi dediquen tenen una esperansa de vida de 45 anys, i encara em sembla molt. El pitjor es que hi treballen xavals de 14 o 15 anys, i encara de menys, a partir de 9 i 10 anys, encara que en teoria está prohibit. Jo no els he vist, sino em dona un patatus. Perque mentre fem la visita ells estan alla currant clar. I cada cop que trobem una brigada o grup els hi donem obsequis que hem comprat per ells abans d' entrar, en el mercat dels miners. Ho aprecien molt. No hi ha cap empresa propietaria de les mines actualment, els mateixos miners han fet cooperatives i son una mena de treballadors autónoms.
Jo els he portat uns cigarrets que fumen ells, naturals 100% i sense filtre, molt estranys ( i un paquet que m´he comprat per mi, aixó s´ ha de provar jeje), una bosassa de fulles de coca i dinamita!!!!! Nanos, crec que és la primera i última vegada que en compro juas. Resulta que aqui a
Potosi és l´unic lloc del món on qualsevol persona pot comprar dinamita lliurement i fer amb ella el que li vingui en gana.
Els pobres no mengen res en tot lo dia, és realment impossible allá dins, i es foten una de fulles de coca que espanta. Pero ho entenc, a veure qui ho aguanta si no. Acompanyada de traguets de "quemapechos", us juro que es alcohol natural de 96° fet de sucre de canya. El pitjor de tot es
la falta d´aire, la pols brutal que estas respirant tota l´estona i el calor insuportable. A banda la falta de llum. De debó que es per estar alla i veure-ho amb els teus ulls. Jo per moments pensava que no aguantava i havia de sortir, nomes respirava pols i m´ofegava per moments, i aixó que anavem amb mocador o mascareta. Molt, molt brutal. I no apte per claustrofobics of course.
Des que vaig sortir de Copacabana (Titicaca si us recordeu) la pluja em persegueix. Aquest matí mateix ha diluviat i a La Paz fins i tot va granissar per 2 cops!!!! Si ja estem a la primavera hostia!
Estic pensant que quan torni a casa podria llogar els meus serveis a territoris de forta sequera per un preu raonable. Segur que és arribar jo i caure el diluvi. Ja ho vaig intuir aixó quan el juny vaig estar per Belgica i Holanda i idem.
El trajecte de Copacabana a La Paz em va treure una mica l' espinita de la Isla del Sol, perque durant 2 hores les vistes del llac, des de tots els angles i distáncies, van ser una meravella. Inclos el pas per l´estret de Tiquini, que hem de baixar del bus i fer-lo en barca (el bus, sense passatgers millor, en un transbordador de joguina). Sens dubte, la part boliviana del llac, mes xula que la peruana.
I La Paz. No pot haver en el mon una ciutat amb el nom mes inapropiat. Impossible. Xula jo, pensava que ja ho havia vist tot, i que despres de Lima ja res em sorprendria. Doncs si, em va impactar, i molt,
sobretot perque vaig arribar de dia i des de El Alto. No puc descriure La Paz, igual que no vaig poder descriure Lima, necessitaria folis i folis i no acabaria. I a mes, no se si podria, s´han de viure, s´han d´experimentar. Per comparativa, Bangkok em sembla gairebé una ciutat feta i pensada pel Walt Disney.
La Paz, construida dins el crater inmens d´un volcá i rodejada de muntanyes impressionants, com el fabulos Illimani, "el guardiá de la ciutat", sempre nevat. La Paz és hostil, inhospita, caótica, inhumana, una bogeria de cap a peus, un estres sense precedents, la última ciutat del mon (que conegui) on voldria viure si m' ho preguntessin. I arribar sol no ho aconsello a ningú. Es dels pocs moments que hauria volgut anar acompanyada.
Alguns petits apunts: polis i milicos de tota classe per tot arreu, a patades. A les portes dels bancs fins a 3, i amb mes armament que Rambo a l´Afganistan, menudes "recortades" porten, fan mes por que els "quinquis". Com veieu, una de les ciutats mes insegures d'América llatina en aquests moments, potser del món. Adverténcies pels turistes per tot arreu. A nivell de transit, simplement és una "ciudad sin ley" i abans de traspassar un carrer simplement t´has de santiguar, siguis creient o no, i desitjar que amb sort abans de tres quarts d´hora hauras aconseguit creuar............ El volum i la bogeria del transit en general i al centre en particular es delirant, propi d´una peli "fosca" de Tim Burton, i per rematar la majoria de busos i camions porten el tub d´escape a dalt, en plan locomotora, com t´enganxi el fum vas llest. I de El Alto ni en parlo.
Reconec que em va costar molt fer-me a la ciutat, peró al final m´he quedat 4 dies jeje. Si será veritat que seré masoca, o que al final t´hi acabes fent a aquesta bogeria bestial i trobant-li el seu puntillo. Un dia em vaig retrobar -quina casualitat- amb el jamaicá que vaig creuar la frontera. Vam passar el dia junts. Nois, que ho sabeu, el tio ha provat totes les maries del mon mundial, incloses clar la colombiana, la peruana i la boliviana, i com la jamaicana caaaaap. Que ha de dir també. El hashis ni li agrada, massa química. I aqui s´acaba la historia, que seguim rutes diferents i ja s´estava ficant pesadillo, que ja em volia portar a viure a Jamaica (clar que ben mirat jeje.......).
Des de La Paz excurssio al Valle de la Luna, molt guaui, semblava un paissatge d´una peli de l´oeste
(i gairebe dins la propia ciutat), ja veureu fotos. I ascenssió al Chalcantaya!!!!! Alpinista per un dia!!
De fet és un cim molt fácil de fer, pero acabava de nevar tot just el dia abans (ja us he dit que per culpa meva) i aixó i l´alsada no son cosa de criatures: nanos, he fet el cim!!, gairebé 6000m!!!!!!
Amb una mica d´entrenament, l´any que ve l´Everest és meu. S´hi arriba amb vehicle fins al camp base, a 5300m i despres a pujar, mooolt lentament, perque a aquesta alsada l´oxigen brilla por su ausencia i qualsevol esfors és com pujar les 8 plantes de casa meva correns, sense oblidar un possible sorochazo (a algun del grup li va donar, un coreá si no recordo mal). Aixi que poc a poc i resoplant, vaig fer cim nanos, 5800 metrets de res. I com una reina, sense ventolin ni res. De fet, darrera del cim hi havia un germá bessó que també ens disposavem a fer els mes valents. Pero la guia ho va desaconsellar. Es va girar mal temps i va comensar a nevar fort. Aixi i tot, jo i un xaval brasiler vam decidir tirar endavant. Pero merda, a meitat de cami que ja estavem ens van obligar literalment a girar cua. La veritat és que la nevada i el temps no eren gaire favorables. Les vistes des del cim, acollonants clar, no hi ha foto que ho pugui transmetre.
I per sortir de l´estres de La Paz, una visita a la regió dels Yungas. Carretera de la muerte (pero menos) fins a Coroico. El trajecte és espectacular perque en 3 hores passes de circular entre impresssionants cims nevats a tocar de la ciutat (La Cumbre) a un paisatge exuberant, cálid, de clima subtropical. Es una de les regions on es fa la millor coca del mon (vale, la legal). La ilegal, que també en fan aqui a Bolivia, a saber..... Peru i Bolivia son 2 dels principals productors, mes que Colombia fins i tot, ja se sap, mentre uns cardan la lana, otros se llevan la fama.......... Camps i camps de plantes de coca, fins que es perden en la vista. Mes d´un li farien xirivites els ulls. També es zona de cafetals i fruites de tota classe. Un lloc tranquil i apacible comparat amb la voragine de La Paz, de conya. L´hotel, de puta mare, amb uns ventanals inmensos com no havia vist mai, per les vistes impressionants de les muntanyes. Vaig recorrer una mica la zona, excurssio a unes cascades amb una italiana que "recien" s´havia llicenciat en medicina i amb la que ens vam perdre en lo mes profund dels yungues, a lo tonto, es que hi ha mil i un camins i passa el que passa........Pero vam sobreviure, exhaustes, pero sanes i salves.........la de km que deviem fer aquell dia. I molt flipada amb les aguiles, al caure la tarda, segons estiguis de la muntanya, s´ajunten per centenars i planejen i xisclen just per damunt teu, que gairebe les toques, una meravella. I falcons també vaig veure.
A Coroico la gent és més oberta i sensual que a l´altipla per exemple, el clima fa molt en el temperament i la idiosincrássia. Per cert, li vaig comprar a una mami un munt de fulles de coca que vaig enviar posteriorment per correu des de La Paz, juas, faltaria mes, espero que arribin, el servei de correus era bastant tercermundista, pero es la unica forma de fer-ho, la aduana espanyola ho considera estupefasiente i no vull que m´"enchironin" despres de tot.
El pais esta molt convulsionat politicament en les darreres setmanes, no entraré en detalls, pero crec que la dreta esta utilitzant la poblacio per desestabilitzar el govern de l´Evo Morales, amb la tonteria a simple vista de la capitalitat plena (capital Sucre: la sede si se mueve, capital La Paz: la sede no se mueve). Actualment la seu del govern esta a La Paz i és la capital de facto, pero comparteix capitalitat amb Sucre, capital histórica del pais. Bé, la cosa és realment seria, a Sucre fa uns dies els disturbis callejeros eren brutals, tota la ciutat en peu de guerra, manis, carregues policials, ferits, gasos lacrimogens, destrossa d´edificis...........Tant camperols indigenes com universitaris, molt implicats. Sucre es una ciutat estudiantil, universitaria, amb una forta derechona i molt camperol, on les desigualtats socials son mes brutals i evidents. Us ho dic perque finalment em vaig animar a arribar-m´hi, aprofitant que s´acava de pactar una "tregua" de 30 dies entre el govern i les parts implicades.
Jo m´he trobat amb una ciutat petita, com de provincies, moolt apacible (qui ho diria que dies abans s´estaven estumacant), i amb la gent jove mes moderna que he vist fins a dia d´avui, des que vaig iniciar el cami. Ojo, tampoc us penseu que es Londres, pero es que visto lo visto fins ara, ja us explicare ja, semblava Manhattan. Algun que altra noi amb piercing i tatuatge, i alguna noia fumant, guauuuuuuu!!!!! Ei, i noies ben modernetes i sexi, i amb els cabells tenyits!!!!!!!!!!!! Una locura per ser Bolivia (i al Perú simplement impensable).
I moltes mes coses que us podria explicar.......pero que sigui en vivo y en directo com diuen aqui.
La Mabel, la guia minera, m´ha convidat aquesta nit a una reunió política a casa seva. No se encara perque, si que l´he taladrat a preguntes, pero no mes que els altres del grup. Suposo que anire, sembla interessant. Per si d´un cas es una trampa i en realitat em volen segrestar, us deixo l´adresa perque podeu reclamar: calle Cobija 63, Potosi. Weno, vale, suposo que pagarieu el rescat noooooooooooooo?????
Chao Chao, aviat mes news, ja em falta poc per arribar al Salar de Uyuni, quines ganes!!
(Nanos, disculpeu el catala de pena, pero es que amb els teclats que hi ha per aquests mons de deu
no puc fer gaire cosa mes.......a tu ja t´ho vaig explicar Biel ;-) )
PD. De debo que dec ser un bitxo raro, perque mira que arribo a coneixer d´altres viatgers, pero que viatgin sols gairebe cap, noies raríssim, i espanyols, ni de casualitat.
Índice 
