PRIMAVERA SOUND 2014 (29-31 mayo) Love is in the air

Si Radiohead tocan el 1 de junio en Lisboa, yo estaré en allí. Se me ocurren pocos sitios mejores en el mundo donde ver a Radiohead.

Puestos a elucubrar y flipar, que lleven a Sigur Rós y Low de teloneros. Para qué perder las buenas costumbres.

lologoza escribió:

"¿Os acordáis cuando trajimos a Beach House a la Sidecar? Buaa, tope de guapo, somos los putos amos primo"

  

Bucle inside, otra vez pajas con Radiohead!! 

Osea, que si milagrosamente el rumor es cierto, los que vamos a Porto podemos ir olvidándonos de ellos.

Podemos ir a Lisboa, hacer turismo y luego a Oporto. También podemos precindir del turismo, ver a Radiohead el domingo y luego ir al OPS.

Pero, vuelvo a repetir, donde coño pone que radiohead toca el 1 de junio en Lisboa?

En ningún sitio,es como si yo digo que Kanye West tiene fecha el 15 de julio en Madrid y...

Take it easy jacko

Nada, me dejé llevar por la emoción ayer. Parece ser que todo viene de la página de fans oficial de Linkin Park y de un supuesto cartel que han hecho con sus apuestas para el Rock in Rio de Lisboa. Perdonad la confusión.

Ilusión el 1 de junio o qué piccadillo¿?  

  

El año que viene hay RiR en Lisboa? Sería buena noticia.

piccadilly escribió:

  

Por One direction lo decía eh¿? no te creas que...

Ahora que lo pienso con One direction...

Tokyo Hotel y Jonas Brothers ya nada, verdad¿?

¿Deltron 3030 back in the game? :3

Gabi Ruiz: "La música no és una feina que es resolgui posant-hi diners"

XAVIER CERVANTES BARCELONA

Des del Primavera Sound organitzeu al novembre la gira Primavera Touring Party, i la promocioneu a la xarxa amb una mena de 'reality show'. Per què?
Avui en dia, per molts diners que tingui, una empresa, què fa? Un anunci a la televisió? Avui la gent està a les xarxes socials i a casa, perquè amb la crisi costa molt sortir de casa. Vam pensar que el que veu ara la gent a la televisió són els 'realities', així que van decidir donar-li la volta i fer un 'reality' sobre la gira. El farem amb un punt d'humor, però també perquè la gent s'adoni que fer una gira és complicat, sobretot per als músics, perquè en aquest país no tenim una indústria muntada.

El públic del Primavera Sound té una mitjana d'edat superior als 30 anys. Com penseu arribar a un públic mes jove?
És difícil. El primer que cal és intentar parlar el seu llenguatge. Les noves generacions han crescut amb internet, i quan creixes amb internet i amb "el tot és gratis", ara escoltes heavy i tot seguit hip-hop i després flamenc. Per tant, cal tenir una mentalitat oberta a l'hora de programar. De totes maneres, és un tema complicat. Fa uns anys teníem el FIB, el festival de Benicàssim, que quan funcionava de debò era una molt bona manera d'acostar-se a la música. La gent més jove, a més del càmping i la festa, anaven a un recinte que tenia una programació molt bona. Ara el referent per a aquesta gent més jove és l'Arenal, però el recinte dels concerts no pot encabir tota la gent que està a la zona d'acampada. És a dir, molta gent no va a veure els concerts. El festival em sembla molt bé, però per crear el nostre planter no serveix. Hem d'inventar altres fórmules. També passa que aquest és un país que no té ràdios i on les administracions s'involucren molt poc; és més fàcil que un alcalde posi diners per a un festival o per a un gran concert que inverteixi en sales d'assaig o en ajudar les bandes perquè puguin tocar. Tot això ho estem pagant.

El Primavera Sound gaudeix del privilegi de la cultura de l'esdeveniment, però ¿és conscient que aquesta cultura ja no és vàlida?
El festival es fonamenta en bases més sòlides. Quan vam començar vam dir de fer-lo a finals de maig, en una ciutat cara com Barcelona i sense zona d'acampada. La gent ens deia si estàvem sonats o què, perquè els festivals no es feien així. Crec que vam canviar una mica el llenguatge dels festivals donant-li més profunditat i buscant també muntar una fira, un aparador on poder veure els nous grups. Anys després, gairebé qualsevol ciutat gran d'Europa té un festival urbà. El model va funcionar. Sí que té una mica de reunió social i d'espectacle, però també està consolidat perquè la programació ha sigut constant i important.

Amb el segell discogràfic i el 'management' de grups completeu una estructura empresarial de 360º.
Som empresaris relativament bons, perquè de vegades les coses ens surten una mica per casualitat. No crec que siguem empresaris amb una visió massa bona. Però el que sí que és bo i ens ha ajudat és que fem el que ens agrada. En aquest moment la situació econòmica de l'empresa és més còmoda. Tenim els dos festivals, el de Barcelona i el de Porto, més o menys consolidats i també tenim més experiència. Jo vaig començar muntant concerts i al final penso que ho acabaré fent una altra vegada. A mi el que m'agrada és fer concerts. Si he de programar una sessió de ball per poder pagar el concert d'abans, ho faig; de fet, ja ho he fet. Si he de fer un festival per poder fer segons quins concerts, també ho faré.

¿Fins a quin punt la gira del Touring Party, que porta bandes d'aquí a tocar fora, és un acompanyament al que fa l'Institut Ramon Llull?
L'Institut Ramon Lllul col·labora amb nosaltres. El que passa és que nosaltres som professionals d'això, i ells no ho són. Totes les vegades que hem tingut alguna relació amb el Ramon Llull o amb altres organismes oficials, el que he vist és que no entenen com és el món aquest i fracassen estrepitosament; i és normal, perquè molts vénen de la política o són càrrecs administratius. La música no és una feina que es resolgui posant-hi diners. Cal ser-hi a dins i entendre com funciona.

¿Com es manté la passió per la música després de tants anys?
La passió per la música comença quan ets adolescent. El primer disc de The Velvet Underground em va causar una impressió que m'ha deixat empremta. Òbviament, avui és impossible que cap disc m'impacti com ho va fer aquell. Passa amb moltes altres coses a la vida, com el primer amor. La música em continua interessant perquè m'apassiona la meva feina. Sí que és veritat que quan arribes a no sé quants concerts, a no sé quants festivals, al final una nit ideal és no anar a un concert.

A través de quins canals descobreixes la música que programeu al festival?
A mi m'arriba ja molt filtrada, perquè tinc un equip de gent al voltant. M'he hagut d'obligar a tenir aquesta gent més jove. Per saber si l'últim disc de Povo és bo ja em valc jo. Però per saber si aquest any hem de programar un grup com Chvrches, necessito aquest equip.

En la història del festival, quins errors heu comès?
Hem fet moltes coses dolentes pel que fa a l'organització. Hi ha hagut errades històriques, perquè en el fons som una empresa inquieta, com ara allò de l'empremta digital per accedir al Poble Espanyol. I ara resulta que els telèfons tenen un sistema similar, però si te l'emportes a la porta del Poble Espanyol, amb la pols no et funcionarà. Després vam fer el sistema de pagament amb targeta a les barres, que tampoc no va funcionar bé, però que ara es fa servir en la majoria de festivals del món. Vam intentar desenvolupar una tecnologia pròpia per a la qual no estàvem preparats. També vam fer una gran inversió en tecnologia per crear un sistema d'accessos i barra revolucionaris, i ens vam quedar una mica a mitges perquè trobar finançament era molt complicat. Hagués sigut un sistema propi que haguéssim pogut vendre fora. Però, bé, és que no som molt bons.

L'any passat vas reaccionar amb molta vehemència a un article que va publicar Jordi Bianciotto a 'El Periódico de Catalunya', titulat 'Una 'delikatessen' sense denominació d'origen'. Hi va haver fins i tot un intent de retirar-li l'acreditació per al festival.
Sí. Quan fas les coses amb molta passió i saps com de complicat és tirar endavant el festival, quan et diuen segons quines coses reacciones potser desproporcionadament per falta de maduresa. En aquest cas tot es va magnificar. De tota manera, va ser un error meu. També em va fer molt de mal un comentari de Nando Cruz, quan va dir que marginàvem els grups d'aquí a horaris porqueria. M'insultava a mi, però també a les bandes, que sí, estan tocant a les sis de la tarda davant de 350 persones, però això és cinc vegades més públic del que han tingut mai. I potser, com ha passat moltes vegades, entre aquestes 350 persones hi ha un promotor italià o anglès, o el responsable d'una discogràfica.

¿L'afer Bianciotto va tenir res a veure en el fet que San Miguel deixés el patrocini del festival?
No. Recordo que hi va haver gent que va demanar la meva dimissió. Però com havia de dimitir de la meva empresa? El Primavera Sound és una empresa privada que funciona amb les regles que decideixen els seus socis. Sí que és veritat que vam fer malament alguna cosa, no només jo. Es va prendre la decisió de demanar a 'El Periódico' que portés un altre redactor al festival. No vetàvem el mitjà. Aquell any 'El Periódico' era el mitjà col·laborador del festival, cobrant, òbviament, perquè els diaris tampoc fan les coses gratis. Els vam dir que no estàvem contents si aquesta persona seguia escrivint en aquesta línia. Ells van dir que aquesta persona escriuria en la línia que li donés la gana. Aleshores vam dir que acreditaríem un altre periodista i que així ens trèiem el problema de sobre. I vam prendre la decisió que si no es canviava el periodista, aquella persona s'hauria de pagar l'entrada. Va ser un error, crec que és el pitjor que vam fer. Després hi va haver una pressió brutal per part d''El Periódico'; van parlar amb San Miguel i amb l'alcalde, però San Miguel està per sobre d'aquestes coses.

En aquells dies hi va haver gent que, a causa de la teva actitud, reclamava que la Generalitat retirés la seva aportació al festival.
Em sembla perfecte. Si algun any la Generalitat pensa que no ha de subvencionar el Primavera Sound, cap problema. Des del principi hem tingut clar que no podíem viure ni de les subvencions ni dels patrocinadors. Si tens aquesta ajuda millor, perquè pots programar un concert a l'Auditori que segurament no faries, però de vegades la gent s'equivoca molt. La subvenció de la Generalitat no és directament al festival, sinó per a la part professional, el Primavera Pro, que poc té a veure amb això. La Generalitat posa uns diners perquè nosaltres fem el seu treball, que no és l'activitat en si del festival. Per tant, retirar la subvenció a manera de càstig, no sé a qui hagués castigat. A nosaltres no. Tancaríem el Pro, que està fet a mitges amb la Generalitat per exportar música d'aquí. Estaríem castigant els músics de Catalunya; seria absurd.

Com us condiciona tenir al voltant d'un 40% de públic estranger?
Condiciona la programació. M'ajuda a no caure en la ximpleria de pensar que estic programant localment. Has de fer una programació pensant que el 40% del públic ve de fora. Pel que fa als patrocinadors, no és bo. No entenc aquests festivals que treuen pit dient la quantitat d'estrangers que tenen. Els pressupostos de màrqueting que tenen aquestes empreses són per gastar-los en gent d'aquí. A Heineken no li interessa fer aquí promoció de la seva cervesa per als anglesos, perquè a Anglaterra ja tenen assignat un pressupost per a ells. Nosaltres intentem que no se'ns descontroli això. Malauradament, per la crisi ara hem de fer més filigranes i de fet tenim oficines de representació a molts més països per obrir més mercats, no només l'anglès, perquè és el menys interessant.

Per què dius que el mercat anglès és el menys interessant?
Perquè a Anglaterra hi ha una cultura del pop i del rock molt estesa, impressionant, que afecta tots els estrats socials. No és com a Europa o als Estats Units, on aquest tipus de música l'escolta un perfil de gent amb més poder adquisitiu, i desgraciadament això va acompanyat d'un nivell cultural més elevat. A Anglaterra el rock està molt consolidat en les classes més baixes i entre la gent molt jove. Com que tradicionalment el nostre model ha sigut sempre d'un públic d'uns trenta anys, l'anglès jove a vegades hi entra en conflicte; no ja amb el públic l'espanyol, sinó amb tot l'europeu. És gent que salta més en els concerts, que et pot tirar un got o donar un cop de colze, que no calla... És un públic molt fàcil d'aconseguir, perquè venir des d'Anglaterra és molt fàcil, perquè és barat, aquí fa bon temps i la ciutat és un reclam turístic important, però no s'ha d'exagerar. No pots fer com altres festivals espanyols que davant la crisi han anat a agafar directament els caps de cartell de festivals anglesos i els han portar aquí encara que no els conegui el públic espanyol.

Tant el Primavera Sound com el Sónar són models d'èxit que han servit per exportar la marca Barcelona sense portar la ciutat al nom, i estan organitzats per gent que no procedeix de les elits culturals, polítiques o econòmiques tradicionals catalanes. ¿Això us ha beneficiat o perjudicat?
No ho sé, potser ha sigut bo perquè estàvem menys condicionats. Fa poc, veient el documental sobre el Nitsa, Sergio Caballero parlava d'una generació que després de l'Olimpíada, que va ser com el final d'un cicle, que era gent sense lligams amb el passat que va actuar amb total llibertat i que va canviar la ciutat. Possiblement siguem fills d'aquest moment de llibertat. A mi almenys des del principi ningú em va dir que per on havia d'anar. Les pressions les he rebut d'altres maneres.

Quan vas començar a muntar el festival, notaves molta distància respecte al poder polític i econòmic?
Sí, totalment. El festival s'ha entès, si és que s'ha entès, a partir dels resultats econòmics. Una gran part de l'èxit de l'aeroport del Prat al maig, aquesta pujada que té per sobre de la mitjana anual, és pel Primavera Sound. Aquí sempre ha costat molt que es reconegués això. Sí que és veritat que a vegades ens han cridat a reunions d'empresaris, però és que tampoc crec que hi hagi una consciència molt empresarial. Tal com som els catalans, ens dóna més per la rauxa que pel seny. Tenim aquesta genialitat. Alguna vegada sí que ens han cridat per intentar articular una resposta a la crisi buscant un nou impuls per a la imatge de Barcelona, però totes aquestes coses mai han anat enlloc. Cadascú va una mica pel seu costat.

Parleu llenguatges diferents?
Sí, el meu sobretot està a anys llum. És una pena que la nostra societat no estigui més articulada, i potser aquí la culpa la tinguin més els polítics, perquè és el seu paper. En comptes de liderar-nos com a messies, haurien de donar-nos l'oportunitat que la mateixa societat pogués articular-se per buscar la solució als problemes. Tenim el Sónar i el Primavera Sound, i no hem sigut capaços d'anar junts a una fira de turisme i vendre la bona imatge que té Barcelona. Per cert, és una bona imatge que ens l'hem trobat. Sense saber ben bé per què, un dia vam veure que hi havia cua per veure els edificis de Gaudí. Ens ho hem trobat perquè va agradar fora. En un àmbit més general, si volem donar resposta a tot el que està passant i al moment que viu aquest país, hem de buscar solucions i els polítics haurien d'escoltar quins són els problemes de cadascú abans de fer lleis sense comptar amb nosaltres.

Per què els cambrers del Primavera Sound de Barcelona són portuguesos?
Per la mateixa raó que els tècnics d'escenari del Primavera de Porto són d'una empresa catalana. En les barres teníem un problema molt important de funcionament, i amb empreses catalanes no acabàvem de funcionar.

Per què no funcionaven les barres amb empreses d'aquí?
Bàsicament era el sistema dels tiquets, que s'utilitza en els festivals perquè no es manegi diners. L'empresa portuguesa ens va dir que res de tiquets, que ja es responsabilitzaven ells dels diners. Així no m'he de preocupar de si un cambrer o un responsable de barra agafa o no agafa diners. El festival fa com de celler, i li venem a ells les begudes. I ells ho exploten. Jo ja tinc la meva part de benefici. Ells tenen molta confiança amb els cambrers perquè treballen tot l'any amb ells i a més a més tenen la capacitat de poder moure 400 persones, que tampoc no hi ha empreses d'aquí que ho facin.

¿Les condicions laborals dels cambrers no són responsabilitat del festival?
Sí que ho són. Dins del festival han de complir. Sí ells han de pagar als seus treballadors i tenir-los conforme a la llei, també és la meva responsabilitat que això succeeixi. Si hi ha una inspecció el responsable és el festival.

¿Fins a quin punt les marques dels patrocinadors condicionen la programació del festival?
El públic no té aquesta percepció. Això és més una cosa de part de la premsa, de gent que està mutant cap a unes posicions anarquistes o no sé com dir-ho, i que està obsessionada amb el tema de les marques. L'art i la música sempre han estat patrocinats, des de sempre. En una situació econòmica en què tampoc tothom pot pagar el que costa l'entrada a un festival, tenir part del pressupost cobert amb marques és una benedicció. Ara, entenc que la marca no ha de ficar-se on no la criden. També hem generat una nova cultura en això dels patrocinadors. Nosaltres tenim fama de duríssims amb els patrocinadors. Intentem que la marca sigui respectuosa amb el músic que està tocant, perquè no és el músic el que està patrocinat, sinó el festival. Intentem que la seva presència a l'escenari sigui mínima i que les seves accions al festival serveixin per a alguna cosa. Per exemple, el que vam fer en l'última edició amb Mini, que portaven gent d'un escenari a un altre en cotxe. Estem treballant amb una empresa com Heineken que té molta experiència en el patrocini internacional, i entén que la gent pot considerar negatiu el costum espanyol de posar-li el nom de la cervesa al festival, sobretot si el vas canviant.

¿T'has plantejat com seria el festival en una Catalunya independent?
Sí, és clar. L'empresari que no ho estigui fent és un empresari irresponsable. Crec que al principi tindríem cert boicot. També és cert que la gent d'Espanya que ve al festival no és ximple. Vénen per la música i perquè comparteixen una sensibilitat amb el festival. Potser hi haurà una part de públic que no vindria el primer any o el segon, però jo sóc bastant optimista. Si demà la voluntat general dels catalans és la independència i la vol de veritat, si la volem de tot cor cor i és el que busquem, els problemes apocalíptics que ens estan pintant són relatius; al cap i a la fi, la frontera és aquí al costat. La gent està molt per sobre dels polítics. Tinc moltíssims amics a Espanya que ho entenen perfectament. Si aquí hi ha una majoria com la que reflecteixen les enquestes i aquesta majoria ho vol de tot cor i no per una conjuntura, si ho volem fer de veritat, els empresaris no hauríem de tenir por, perquè al final s'imposarà la raó. Si fem bon cava ja es vendrà a Espanya, i si fem bones bicicletes es vendran a Espanya. I a Espanya compraran bicicletes d'aquí perquè són bones i surten bé de preu.

Estàs a favor de la consulta?
Estic a favor de la consulta totalment, és clar. Anar en contra de la consulta en nom una constitució que jo ni vaig votar em sembla molt insensat i fora de lloc. No sé com algú pot defensar el contrari. Hauríem de parlar també de què volem, quin model polític volem, quina sanitat tindrem. Jo segueixo pagant els mateixos impostos, però a Sitges, que és on visc, ens han tret les urgències. Si la meva filla es posa malalta a la nit, he d'anar a Barcelona. Si arribem a ser un país independent, voldrà dir que tindríem una sanitat millor, una educació millor? Com ens organitzarem? M'agradaria pensar que això és per a millor. És clar que som una nació i que tenim una llengua. El debat és cap a on anem i quin tipus de societat més justa construirem per als nostres fills.

Fa uns mesos vas publicar un text molt crític amb l'augment de l'IVA...
... l'IVA ens matarà. No l'havien d'haver apujat perquè ens deixa sense capacitat per competir amb l'estranger. En una empresa que funciona el benefici industrial que et queda després d'haver pagat tot és d'un 4 o 5%, un 3% en temps de crisi com ara. Si de la facturació total, no dels beneficis, em treus un 13% m'estàs traient tot el meu benefici. Jo prefereixo que l'impost de societats en comptes d'estar al 26% l'apugin al 40 o al 50%, però això no ho faran. Quan he tingut guanys, et dono el 50%, d'acord. Estic disposat a això perquè la meva filla pugui tenir escola i sanitat públiques, però no me'l treguis de la facturació total. L'IVA és el pitjor impost, perquè no discrimina la persona. És igual per a tothom tinguis el que tinguis. I al món de la cultura és el que ens faltava. Ho estem patint, les sales, els promotors.

En el Primavera Sound del 2009 es va muntar una pantalla gegant dins del recinte perquè el públic pogués seguir la final de la Lliga de Campions entre el Manchester United i el Barça. Com va anar aquell dispositiu?
Teníem 50.000 persones allà dins i no podíem actuar pel nostre compte. D'entrada, no teníem els drets, perquè eren de Heineken. Vam parlar amb protecció civil, la policia i l'Ajuntament. Què havíem de fer? ¿Havíem de deixar sortir del recinte 50.000 persones i que anessin als bars sense cap control, i que fins i tot es trobessin aficionats del Manchester i del Barça? Al final ho vam donar amb normalitat dins del recinte, i no hi va haver problemes. Va ser una situació de seguretat i ens vam posar a disposició del que ens diguessin.

Ets més de Joan Laporta o Sandro Rosell?
M'agrada més el que representa Laporta que el que representa Rosell. Em considero cruyffista, laportista i guardiolista. Em sembla que Rosell és una tornada enrere, a una Catalunya més conservadora, menys valenta. I jo crec que els catalans som un poble valent, i ho hem demostrat. Som un poble que teníem aquí el mar i que agafava el vaixell i sortia i canviava coses. Som de la Mediterrània. En aquest sentit veig un holandès com Cruyff més a prop del meu ideal català que algú del Club de Tenis Godó, amb tots els meus respectes.

Chvrches al PS. ^^

Gabi escribió:

No pots fer com altres festivals espanyols que davant la crisi han anat a agafar directament els caps de cartell de festivals anglesos i els han portar aquí encara que no els conegui el públic espanyol.

 

Por cierto en el mismo medio hay otra entrevista ¿continuación de ésta? con el titular:
"No hem pogut fer el Primavera Sound que volíem però s'hi assembla molt"

Si puedes reproducirla aquí también te estaremos eternamente agradecidos. xD

Gabi Ruiz: "No hem pogut fer el Primavera Sound que volíem però s'hi assembla molt"

XAVIER CERVANTES
| Actualitzada el 22/10/2013 00:00

Gabi Ruiz dirigeix el festival Primavera Sound des de la primera edició. ÒSCAR GARCÍA / ROCKDELUX

Gabi Ruiz (Barcelona, 1970) és un dels directors del festival Primavera Sound, que aquest any ha creat un segell discogràfic amb el qual ha editat discos de Refree, Headbirds i The Free Fall Band. Ara impulsen el Primavera Sound Touring Party, una gira que portarà una dotzena de grups catalans a tocar per l'estat espanyol, Anglaterra i França.


Quina necessitat té el Primavera Sound de muntar aquesta gira?

Fa més de vint anys que fem concerts, i fa uns mesos vam crear un segell discogràfic, El Segell, i hem fet la gira pensant que amb el paraigua del Primavera Sound podrem donar una mica de visibilitat a les bandes i conquerir places a les quals és molt complicat arribar. Muntar concerts a Barcelona o Madrid és més o menys fàcil, però a Valladolid o Santander és més complicat. De fet, muntar una gira és molt complicat, sobretot per als músics, i encara més en aquest país.


¿No és contradictori que un festival d'èxit com el Primavera Sound parli de les dificultats per muntar concerts?

No. Nosaltres també tenim dues sales de concerts i veiem com està la situació. El panorama a Barcelona és desolador. No hi ha locals d'assaig i les poques sales de concerts que hi ha no poden programar. A més, a nosaltres ens interessa que hi hagi un planter de públic i de bandes joves, perquè si no d'aquí deu anys de què ens nodrirem? Vivim de l'èxit dels anys 90, d'una generació que ara té més de 35 anys.


¿Has sentit alguna vegada que el festival se t'escapava de les mans?

Cada any el primer dia del festival. Volíem un festival d'unes mides determinades, amb una quantitat de gent i amb una programació extraordinària en què només hi hagués allò que consideréssim imprescindible. Però la realitat et diu que, en un país on de sobte l'IVA passa del 8% al 21% i que té una crisi que fa que la gent no pugui comprar entrades, has de portar públic de fora. No hem pogut fer el Primavera Sound que volíem, perquè ens hem vist obligats a fer-lo créixer i a barallar-nos amb empreses suïcides que van disparar el preu dels grups, però s'hi assembla molt.


¿S'ha superat la inflació de preus de la bombolla dels festivals?

El problema és que quan una banda ha cobrat X mai més cobrarà menys. També hi ha grups com MGMT que tenen dificultats per tocar perquè un festival va perdre el cap i els va fer una oferta molt bèstia quan només tenien un disc. El mercat s'ha estabilitzat una mica, però hi ha festivals molt forts que poden pagar molt, i les bandes grans s'han agafat a això.


De quins errors ha après?

Personalment, el festival m'ha ensenyat que algunes vegades potser hauria de callar, que no he de ficar-me en tantes guerres i que hauria de mirar més per nosaltres i deixar-me de tonteries.


El límit de la vehemència el vas traspassar l'any passat quan vau intentar retirar l'acreditació al periodista Jordi Bianciotto per haver dit que el Primavera Sound era un festival que no tenia denominació d'origen.

Sí. Quan fas les coses amb molta passió i saps que complicat que és tirar endavant el festival, quan et diuen segons quines coses reacciones potser desproporcionadament per falta de maduresa. En aquest cas tot es va magnificar. De tota manera, va ser un error meu.


¿Heu solucionat la disponibilitat de l'Auditori del Fòrum?

L'alcalde Trias s'ha pres molt seriosament donar-nos un cop de mà. Abans no ens confirmaven la disponibilitat fins sis mesos abans del festival, i ara gràcies a la mediació de l'Ajuntament ens ho comuniquen un any abans. No és la situació ideal, però ens permet respirar. El que segueix és el problema de fons, que és una infraestructura caríssima. La paguem entre tots però la gestiona una empresa que l'explota només per fer-hi un parell de convencions, i la resta de l'any l'Auditori està mort, quan s'hi podrien fer concerts de rock i de clàssica o teatre.


Un 'reality' per promocionar una gira

Dos autocars recorreran l'estat espanyol, França i Anglaterra del 16 al 30 de novembre. És el transport dels grups de la Primavera Touring Party, una gira durant la qual s'enregistrarà un reality show particular. Cada dia es penjarà al canal de YouTube del Primavera Sound un capítol d'entre deu i dotze minuts en què els grups explicaran l'experiència de la gira, amb humor però també amb la voluntat de mostrar les condicions de feina dels músics. Tant en la gira com en el reality hi participen Refree, Manel, Antònia Font, Za!, Headbirds, Standstill, Los Planetas, The Free Fall Band, Furguson, Extraperlo, Svper, L'Hereu Escampa, Paus i Lee Ranaldo and The Dust

2 entrevistas a Gabi y las pegáis 4 veces. Ya os vale, colegas.

Me parece bien todo.

 

yo no entiendo una merda

Yo si quereís traduzco la parte que queraís, el resto que se ocupen los catalans

Se entiende perfectamente y además tiene razón. Espero que no se gasten la pasta en gente como Fleetwood Mac o Prince y cuiden la parte baja del cartel que es la que hace grande al festival (eso grupos de gran calidad y que sólo pitchfork sabe que molan).



Y a ver si además de la noria nos ponen unos coches de tope.

Citación :

Per què no funcionaven les barres amb empreses d'aquí?
Bàsicament era el sistema dels tiquets, que s'utilitza en els festivals perquè no es manegi diners. L'empresa portuguesa ens va dir que res de tiquets, que ja es responsabilitzaven ells dels diners. Així no m'he de preocupar de si un cambrer o un responsable de barra agafa o no agafa diners. El festival fa com de celler, i li venem a ells les begudes. I ells ho exploten. Jo ja tinc la meva part de benefici. Ells tenen molta confiança amb els cambrers perquè treballen tot l'any amb ells i a més a més tenen la capacitat de poder moure 400 persones, que tampoc no hi ha empreses d'aquí que ho facin.

Hostia, que tio...pero si el 90% de ellos no habia puesto una copa en su puta vida